Blogia
BALAS PERDIDAS

Música

HOPE...

Sin comentarios. Tan solo intentad olvidar que es la canción de un anuncio de colonia Massimo Dutti. Yo ya lo he hecho al menos. Y de lo friki que es él (eso me va a costar más)...

Antony And The Johnsons - "Hope There’s Someone"

Hope there’s someone
Who’ll take care of me
When I die, will I go

Hope there’s someone
Who’ll set my heart free
Nice to hold when I’m tired

There’s a ghost on the horizon
When I go to bed
How can I fall asleep at night
How will I rest my head

Oh I’m scared of the middle place
Between light and nowhere
I don’t want to be the one
Left in there, left in there

There’s a man on the horizon
Wish that I’d go to bed
If I fall to his feet tonight
Will allow rest my head

So here’s hoping I will not drown
Or paralyze in light
And godsend I don’t want to go
To the seal’s watershed

Hope there’s someone
Who’ll take care of me
When I die, Will I go

Hope there’s someone
Who’ll set my heart free
Nice to hold when I’m tired

Joaquín Sabina - Nos sobran los motivos

Si no sabes qué decir o no sabes cómo decirlo, busca a alguien que tuviera un día más inspirado y sí supo plasmarlo.

Grandísimo Sabina. Especialmente la Intro...

 

"Este adiós, no maquilla un "hasta luego",

Este nunca, no esconde un "ojalá",

Estas cenizas, no juegan con fuego,

Este ciego, no mira para atrás.

Este notario firma lo que escribo,

Esta letra no la protestaré,

Ahórrate el acuse de recibo

Estas vísperas, son las de después

A este ruído, tan huérfano de padre

No voy a permitirle que taladre

Un corazón, podrido de latir

Este pez ya no muere por tu boca

Este loco se va con otra loca

Estos ojos no lloran mas por ti.
"

MÁS! MÁS! DAME MÁS DE ESTA MIERDA!!!

CAPTATIO BENEVOLENTIAE

Provem d'encaixar en escenes boniques,
amb porcs de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits bora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
irrompre arrogants lluint les millors gales,
en discos amb dones amb feines estables.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic,
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia contents compren flors a sa mara.
Intentem trampejar per ser persones dignes.
El pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma,
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.
Ben enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa
capgira la traca i amb lògic tot fent evident que per un moment
ens en sortim.

VER PARA CREER

No pensé que un día publicaría algo que tenga que ver con el Rock Català más de moda, pero ésta canción de Manel, y el grupo en general, me han sorprendido gratamente. Y lo peor de todo es que la canción ni es suya....¡¡¡¡¡ES DELS PETS!!!!(Pánico en el Túnel).

Aparte del gusto personal por las letras machaconas y sentimentales, estos tíos saben hacer música de verdad. Al batería y al guitarra se los puede ver tocando entre los dos un xilófono gigante en otra de sus canciones, y el bajista toca el contrabajo y además una especie de clarinete o obóe o que se yo... Sin mencionar el ukelele....Un instrumento... digamos conocido por mí. La originalidad de la instrumentación en sus canciones y su estructura me recuerdan a Micah P. Hinson, quizá por el aire Folk, pero creo que más bien por alejarse un poco de cualquier género y hacer música como les da la gana. Sin más palabras que la propia canción....la música:

 

NO T´ENYORO

Aquesta cançó és per dir
Que no et trobo gens en falta
I quan me´n vaig a dormir
Amb la mà dreta ja em basta
Que si tinc els ulls humits
És que hi tinc una lleganya
I si no surto de nit
És perquè vaig curt de pasta.

 

Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.
No t´enyoro, nena.

Aquesta cançó és per dir
Que si de res no en tinc ganes
No ets pas tu, sinó l´edat,
Que als trenta anys això ja passa,
Que l´anell que em vas donar
El guardo perquè el vull vendre
I la teva foto al llit
No he tingut pas temps de treure-la.
Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.

No estic deprimit, no estic desnutrit, no m’aguanta un fil, no he perdut l’estil.

No vaig predicant tots els teus encants, no t’he imaginat al llit amb estranys.

No estic gens perdut, no hi ets? Tururut. No em sento confús, no sóc cap il·lús.

I serà un gran plaer avui fer-te saber, que no t’enyoro nena.


 

JO DORMINT, REPOSANT, SUPURANT...

JO DORMINT, REPOSANT, SUPURANT...

El otro artistazo al que le debo la vida casi casi, es Albert Pla. Durante mucho tiempo había escuchado unicamente su disco "Ho Sento Molt", pero cada una de sus letras es un poema, y acompañado de muy buena música. Pude ir a su directo en Cambrils este verano y...mi consejo es que vayais a verlo. No sé si es que ha dejado las drogas recientemente o que coño le pasa, pero tenía una energia en el escenario...acollonant.

Mención aparte al guitarrista flamenco que lo acompañó. Se marcó un solo de 10 o 15 minutos, y hay que decir que cuando después volvió Albert Pla, me sabia a poco...que guitarra joder!!! Quiero el nombre de ese tio!!!

 

L’HOME QUE ENS ROBA LES NÓVIES

sols hi ha un home que recordin les iaies les iaies més velles
que recordin com se’ls amorrava a les calces quan elles eren joves
sols hi ha un home que recordin les iaies
que recordin com desperta les nenes quan deixen de ser nenes
perquè ell és l’home amb qui somnien les dones quan somnien amb homes
i ell és l’home que mulla les dones quan es consolen soles
i ell és l’home amb qui sospiren les dones que els homes no poden
i ell és l’home que conforta les dones
i ell és l’home que consola les dones
i ell és l’home amb qui es masturben les noies
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que espia les dones i fa sol i és diumenge
i ell és l’home que miracle la hòstia les fa seves de pressa
i ell és l’home que acompanya les dones de braçet a l’església
i ell és l’home que confessa les dones
i ell és l’home que pastura les dones
el cabró que se’ns carda les cabres
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

ell és el goril.la que sorgeix de les ombres i ens reclama les verges
ell és el monstre que s’emporta les joves a les nits de turmenta
la criatura que pretenen les dones per tot menys per dur al ventre
i ell és l’home que se’n riu de nosaltres
l’alimanya que s’oculta a les coves
i és la bèstia que emborratxa les dones
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

i ell és l’home el gran home el mil homes que obsessiona les dones
o potser és l’home que es pensen els homes que obssesiona les dones
l’obsessió que turmenta qualsevol relació entre un home i les dones
i ell és l’home que no veuen els homes
i ell és l’home que sols saben les dones
el fantasma que enfosqueix a les dones
la cadena que carreguen els homes
és la pena que hi ha entre homes i dones
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies.

 

Escucharla. No es un consejo, es una amenaza

IT´S BEEN SO LONG...

IT´S BEEN SO LONG...

Hacía mucho tiempo que les debía una entrada, una foto, una canción, a dos músicos que por su forma de hacer me han llenado de buenos momentos y bla, bla, bla, todas esas cursiladas que se suelen decir.

El primero (aunque el más reciente) es Micah P. Hinson. Con un directo muy cañero y desgarrado, a la altura de sus discos, pese a tener que compartir con cien personas la música que suelo escuchar solo en mi cuarto cuando no quiero ver a nadie...¡Tio, eres la polla!

THE LEADING GUY

"Words would’t come stumbled all deaf and dumb
As the crowd awaits his great escape
And his fingers wouldn’t move nervous back and blue
Just an eye game, game away now
And he had moved

And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care

So the crowd spit him out
And they shot him through the skies
They crucified rock and rolls worst leading guy

And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care

And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care
And he had moved on to god knows where
And he had moved on none of us care"

MUSIC

La música es para mí, una de las formas de expresión más perfectas que existen ¿por qué? Porque la música invade nuestro subconsciente (inconsciente para los fundamentalistas de Freud y el psicoanálisis), parece funcionar a un nivel distinto que la pintura, la escultura y la palabra escrita.También se debe a que la música es el arte más universal. Puede no interesarte nada Caravaggio, o Rodin, o Baudelaire, pero no conozco a nadie que diga públicamente "no me gusta la música".

La música es grande porqué en mi opinión deslegitima culaquier debate sobre el arte. No hay nada que odie más (es una forma de hablar obviamente) que la gente que pregunta "¿qué música te gusta?" (aquí me incluyo). Para mí no tiene sentido el separar gustos musicales de calidad musical. Pese a que odie en gran medida la música comercial y simplona, no me gusta crear un varemo según el cual la música sencilla o poco virtuosa o comercial queda por debajo de la música que está en los libros de historia y en el imaginario colectivo (desde Beethoven hasta los Beatles). Claro que esas son grandes canciones qué han trascendido, pero también han sido y son en gran medida éxitos de venta, y en cualquier caso el que sean conocidos y admirados hoy en día no viene dado por el número de notas por segundo, ni la estructura innovadora, si no porque mientras alguien la estaba escuchando pensó: "Tio, esto mola" (posiblemente con otras palabras en la época de Beethoven).

Se me podría replicar que la calidad y la innovación son elementos indispensables para que una obra trascienda y su autor deje de morirse de hambre, y yo no podré hacer otra cosa que darle la razón a ése impertinente interlocutor imaginario, pero de lo que se trata no es de buscar los motivos "formales o contextuales" que hacen buena una obra, ni siquiera en si es buena o no, porque es entonces cuando aparece un cantautor con una canción genial de tres acordes que ha hecho en una tarde y nos jode el cursillo de crítica musical. Y para mí así es, la música es grande porque no entiende de escalas pentatónicas ni interludios, ni aperturas, ni discos vendidos. La música es grande porque cada canción tiene un fan al menos, cada autor y cada espectador tiene sus emociones...y si la canción que ha marcado mi vida es de Britney Spears pues ¿que le voy a hacer? (¡¡¡¡NO ES EL CASO QUE CONSTE!!!!). No hay que menospreciar ningun gusto musical, porque además el que a mi me guste el Reggaeton o Bob Dylan es en muchos casos fruto de la casualidad. Lo importante es que si escucho música sin prejuiciarla, cualquier cosa puede llegar a gustarme. ¿qué me importa a mí el género o el autor si me hace mover el pie?

 

MÚSICA PARA DOMINGOS SANGRIENTOS

MÚSICA PARA DOMINGOS SANGRIENTOS























"The Blowers Daughter" - DAMIEN RICE

And so it is
Just like you said it would be
Life goes easy on me
Most of the time
And so it is
The shorter story
No love, no glory
No hero in her sky

I can’t take my eyes off of you
I can’t take my eyes off you
I can’t take my eyes off of you
I can’t take my eyes off you
I can’t take my eyes off you
I can’t take my eyes...

And so it is
Just like you said it should be
We’ll both forget the breeze
Most of the time
And so it is
The colder water
The blower’s daughter
The pupil in denial

I can’t take my eyes off of you
I can’t take my eyes off you
I can’t take my eyes off of you
I can’t take my eyes off you
I can’t take my eyes off you
I can’t take my eyes...

Did I say that I loathe you?
Did I say that I want to
Leave it all behind?

I can’t take my mind off of you
I can’t take my mind off you
I can’t take my mind off of you
I can’t take my mind off you
I can’t take my mind off you
I can’t take my mind...
My mind...my mind...
’Til I find somebody new