Blogia
BALAS PERDIDAS

VER PARA CREER

No pensé que un día publicaría algo que tenga que ver con el Rock Català más de moda, pero ésta canción de Manel, y el grupo en general, me han sorprendido gratamente. Y lo peor de todo es que la canción ni es suya....¡¡¡¡¡ES DELS PETS!!!!(Pánico en el Túnel).

Aparte del gusto personal por las letras machaconas y sentimentales, estos tíos saben hacer música de verdad. Al batería y al guitarra se los puede ver tocando entre los dos un xilófono gigante en otra de sus canciones, y el bajista toca el contrabajo y además una especie de clarinete o obóe o que se yo... Sin mencionar el ukelele....Un instrumento... digamos conocido por mí. La originalidad de la instrumentación en sus canciones y su estructura me recuerdan a Micah P. Hinson, quizá por el aire Folk, pero creo que más bien por alejarse un poco de cualquier género y hacer música como les da la gana. Sin más palabras que la propia canción....la música:

 

NO T´ENYORO

Aquesta cançó és per dir
Que no et trobo gens en falta
I quan me´n vaig a dormir
Amb la mà dreta ja em basta
Que si tinc els ulls humits
És que hi tinc una lleganya
I si no surto de nit
És perquè vaig curt de pasta.

 

Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.
No t´enyoro, nena.

Aquesta cançó és per dir
Que si de res no en tinc ganes
No ets pas tu, sinó l´edat,
Que als trenta anys això ja passa,
Que l´anell que em vas donar
El guardo perquè el vull vendre
I la teva foto al llit
No he tingut pas temps de treure-la.
Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.

No estic deprimit, no estic desnutrit, no m’aguanta un fil, no he perdut l’estil.

No vaig predicant tots els teus encants, no t’he imaginat al llit amb estranys.

No estic gens perdut, no hi ets? Tururut. No em sento confús, no sóc cap il·lús.

I serà un gran plaer avui fer-te saber, que no t’enyoro nena.


 

1 comentario

N. Black -

Gran tema, gran lletra. I es que si deixes a un costat els prejudicis, Manel y Els Pets són de lo milloret. Ah! i el joan miquel oliver. El que passa es que vivim en un lloc petit i els mitjans de comunicació,a poc que els facis cas, ens saturen de seguida. Bè, aquests es saturen ells sols. Ja van nèixer saturats. I jo estic desbarrant... Espere que tot vagi bè...